Loading...

jueves, 11 de abril de 2013

Divendres de TV3

Parlant del Titànic al programa "Divendres de TV3

                                          Amb Jesús Ferreiro, president de la Fundación Titànic.
                Amb Gerard Pallàs nét d'Emili Pallàs, un desl catalans que van sobreviure al naufragi

lunes, 16 de abril de 2012

ELS ORFES DEL TITANIC


Michel M  (Lolo), de 4 anys, i Edmond Roger(Momon), de 2, van sobreviure al naufragi del Titànic. Es creia que els pares haurien mort i, a fi de trobar familiars que se’n fessin càrrec, es va fer aquesta fotografia i es va difondre en els mitjans de comunicació.
La realitat era que els nens havien pujat al Titànic amb el seu pare Mr. Michel Navratil, que tots tres viatjaven amb noms falsos i que, Marcelle, la seva mare no en sabia res.

La història d’amor de Michel Navratil d’origen eslovac i l’italiana Marcelle Careto va començar a Niça, on ell tenia una sastreria. Com succeeix en moltes d’aquestes històries, es van casar, van tenir dos fills i van ser feliços fins que... van deixar de ser-ho. Les causes, segons Michel, una infidelitat de Marcelle. A la que s’hi va afegir problemes econòmics a començaments del 1912. Michel i Marcelle es van separar, els nens es van quedar a viure amb la mare i ell tenia dret a visitar-los de tant en quant.

Va coincidir que els havia de tenir per Setmana Santa, i que el 10 d’abril, salpava del port de Southampton el fabulós Titànic. Michel Navratil ho tenia clar, volia començar de nou a l’altra banda de l’oceà i ho volia fer amb els seus fills. Així, doncs, va reservar passatges de segona classe per a tots tres, van viatjar a Anglaterra i van embarcar al Southampton.

Es feia passar per vidu i es presentava com Louis M. Hoffman (el nom d’un amic). Als fills els deia Lolo i Momon.
Michel Navratil
Entre tant a Niça la seva dona, desesperada, perquè no en sabia res, va denunciar el segrest a la policia. 
Marcelle Careto




La fatídica nit del catorze al quinze d’abril, Michel, va vestir els nens i els va pujar a coberta. No quedava ni un dels setze bots, només els plegables A, el B i D i 1500 persones. Preveient l’allau, l’oficial Lightoller, fa formar un cercle de tripulants al voltant del plegable D per deixar-hi pujar només dones i nens. Michel Navratil lluita per acostar-s’hi i els entrega a una passatgera perquè els pugi amb ella. Diuen que amb els ulls plens de llàgrimes li va donar aquest missatge al seu fill gran: <<Digués a la teva mare que l’estimada molt i que pretenia enviar-la a buscar perquè poguéssim viure tots quatre feliços en la pau i llibertat del Nou Món>>

Si mirem la llista del plegable D, que va ser arriat a les 2’05, veurem que, tot i tenir una capacitat per a 47 persones, només en duia 22. 19 passatgers i 3 tripulants.
1.       Passatger de 1ra. classe: Mrs. Caroline Lane Brown
2.      Passatger de 1ra. classe: Lt. Mauritz Hakon Bjornstrom-Steffansson
3.      Passatger de 1ra. classe: Mrs. May Futrelle
4.      Passatger de 1ra. classe: Mrs. Irene Harris
5.      Passatger de 1ra. classe: Mrs. Jane Ann Hoyt
6.      Passatger de 1ra. classe: Mrs. Gertrude Maybelle Thorne
7.      Passatger de 1ra. classe: Mr. Hugh Woolner
8.    Passatger de 2na. classe: Master Michel Marcel Navratil
9.     Passatger de 2na. classe: Master Edmond Roger Navratil
10.  Passatger de 2na. classe: Miss Erna Alexandra Andersson
11.   Passatger de 2na. classe: Mrs. Maria Mathilda Backstrom
12.  Passatger de 3ra.classe: Mr. Joseph Duquemin
13.  Passatger de 3ra.classe: Miss Annie Jermyn
14.  Passatger de 3ra.classe: Miss Bridget Driscoll
15.   Passatger de 3ra.classe: Miss Mary Kelly
16.  Passatger de 3ra.classe: Mrs. Catherine Joseph
17.   Passatger de 3ra.classe: Miss Mary Joseph
18.  Passatger de 3ra.classe: Miss Bertha Olivia Nilsson
19.  Passatger de 3ra.classe: Frederick Maxfield Hoyt
20. Operari de maquines: Arthur John Bright
21.  Mariner. William Lucas
22. Cuiner de 2na classe: John T. Hardy

Quan varen ser rescatats pel Carphatia i conduits a New York, ningú sabia donar raó d’ells. La passatgera Margarita Hays es va oferir per tenir els nens, que eren molt petits, que no sabien anglès i que, tampoc, no sabien explicar-se gaire en francès.

El cos del pare va ser recuperat i com que havia pujat amb cognom jueu va ser enterrat al cementiri jueu "Baron de Hirsch Cemetery"

Marcelle Careto, la mare, que ni per un moment se li havia passat pel cap que el seu marit i els nens podien estar a bord del Titànic, va llegir, sis dies després, un article del diari Le Figaro damunt dels Nàufrags del Titànic.

La White Star Lines es va ocupar de traslladar-la a New York on, el 16 de maig, quasi un mes després del naufragi, es va poder reunir amb els seus fillets.  Van tornar a França amb el RMS Oceanic, també de la White Star Line.

Marcelle i els seus fills

Marcelle, Michel i Edmond amb membres de la tripulació de l'Oceanic.





domingo, 15 de abril de 2012

15, d'abril del 2012.


12’00 a.m.- (Mitjanit). S’inunda la pista de squash, que està 10 metres per damunt la quilla.

oo’05 a.m.- El capità Smith ordena que es destapin els bots salvavides i que els passatgers i la tripulació estiguin preparats. Sap que no hi ha lloc per a les 2227 persones que hi ha a bord. Va a la sala de ràdio i dóna instruccions perquè s’enviï la posició i el SOS.

L’Olimpic és 500 milles; el Mount Temple, a 49; el Frankfurt, a 153; el Birma, a 70; el Baltic, a 243; el Virginian, a 170 i el Carpathia, a 58. El Californian, que estava molt més a prop veu llums i coets però es pensen que fan una festa i no en fan cas.

00’20.- Els camarots de tercera i els dels mariners que estan a la coberta E, 15 metres per damunt la quilla, estan inundats.

00’25 a.m.- Amb la consigna de “dones i nens primers” es comencen a omplir els bots. L’oficial Murdoch , és a la banda d’estribord, i Lightoller a bavor. Alguns passatgers es neguen a pujar.

El Carpathia acudeix al rescat.

Bot Nº 7 : Capacitat 65. 23 places lliures.
Bot Nº 6 . Capacitat 65. 40 places lliures.
Bot Nº5. Capacitat 65. 27 places lliures.
Bot Nº3. Capacitat 65. 29 places lliures.
Bot Nº 1. Capacitat 40. 28 places lliures

Tret del mariner Jones del bot número 8, cap dels passatgers o tripulants que anaven en els bots van voler tornar  recollir possibles supervivents.

01’15 a.m.- A proa, l’aigua ja cobreix el nom del Titànic El vaixell s’escora cap a bavor. Es decideix carregar més els bots salvavides.

Bot Nº8.Capacitat 65. 29 places lliures. En aquest bot hi puja la senyora Josefa Peñasco (el seu marit es queda a bord i s’ofega) i la seva donzella, Fermina Oliva
Bot Nº 10. Capacitat 65. 29 places lliures
Bot Nº9. Capacitat 65. 25 places lliures. En aquest bot hi van l’Emili Pallàs, en Julià Padró i Encarnación Reynaldo.
Bot Nº 12. Capacitat 65. 43 places lliures. En aquest bot i van les germanes Florentina i Asunción Duran Moré.
Bot Nº14. Capacitat 65. 25 places lliures.

01’30 a.m.- La proa està molt enfonsada i s’ha començat a escorar a bavor. Pànic entre els passatgers. A la sala de maquines es treballa sense descans perquè les bombes extractores i els llums no s’apaguin.

Bot Nº 11.Capacitat 65. 15 places lliures
Bot Nº 13. Capacitat 65. 8 places lliures
Bot Nº2.. Capacitat 40. 12 places lliures
Bot Nº4. Capacitat 65. 28 places lliures. El coronel Astor ajuda a pujar a la seva esposa i demana permís per pujar li diuen que mentre hi hagi dones i nens a bord no.

01,40: La majoria de passatgers s’han concentrat a popa, que cada cop s’aixeca més per damunt de l’aigua.

Bot Nº15. Capacitat 65. 3 places lliures.
Bot Nº16. Capacitat 65. 29 places lliures

01’45 a.m. Queden 1500 persones a bord i només quatre plegables.

El Carpathia rep l’últim missatge del Titànic: la sala de maquines està plena fins a les calderes.
Carphatia
Plegable C.- Capacitat 47. 3 places lliures. En aquest bot hi va pujar el president de la White Star Line, Bruce Ysmay.
Plegable D. – Capacitat 47. 25 places lliures.
Plegable B. —Capacitat 47. 20 places lliures.
Plegable A.—Capacitat 47. 31 places lliures. El Plegable A sura per ell mateix i molts passetgers s’hi aferren. La majoria són rescatats pel bot Nº 14.

02’17 a.m.- última senyal d’auxili por radio. El Capità diu a la tripulació  (Every man for himself). Es desploma una xemeneia. La proa del Titànic es submergeix. Molts passatgers es llencen a l’aigua.

02’18 a.m.- Les llums del vaixell s’apaguen. <el vaixell es parteix entre la tercera i la quarta xemeneia. S’escolten crits i sorolls de trencadissa.

02’20 a.m.- La popa es trenca, s’omple d’aigua, s’eleva i s’enfonsa definitivament. Els crits dels que cauen o són a l’aigua són esgarrifosos. El bot 12 es lliga amb 4, el 10, el 14 i el plegable D. El cinquè oficial Lowe reparteix els passatgers del 14 en els altres i va a buscar supervivents.

La temperatura de l’aigua és molt inferior als 0º.

03’30 a.m.-Els supervivents veuen els coets que llença el Carpathia, el vaixell que els rescatarà.  

04’10 a.m.- El primer bot es pujat al Carpathia

08’50 a.m.- Els 705 supervivents són a bord del Carpathia.

Declaració d’en Jack Thayer un passatger que va con seguir salvar-se en el plegable B:
 “La cubierta estaba inclinada ligeramente hacia nosotros. podíamos ver los grupos formados por casi 1500 personas que había a bordo, unidas en racimos, como si fueran enjambres de abejas; caían en masa, de a dos o de a uno, a medida que la mayor parte del barco, de 76 m de largo, se elevaba hacia el cielo, hasta formar un ángulo de 65º o 70º. Allí pareció diluirse, y quedó como colgado, durante lo que nos dio la impresión de ser varios minutos. Poco a poco, fue girando hasta que no vimos más la cubierta, como si quisiera ocultarnos un espectáculo tan horrible. Durante esos últimos momentos, el buque succionaba al plegable y lo obligaba a girar, mientras los hombres que transportaba trataban desesperadamente de remar para alejarse del remolino. Miré hacia arriba: estábamos justo debajo de las tres grandes hélices. Por un instante, pensé que, con seguridad, caerían sobre nosotros. Entonces con el ruido sordo que se produjo al estallar sus últimos mamparos, el barco se deslizo suavemente en la dirección opuesta, hacia las profundidades”.

sábado, 14 de abril de 2012

MÉS CRONOLOGIA


Què va passar el catorze d’abril del 1912?

09,00.-  El mar està en calma, fa un dia magnífic i assolellat. Un missatge del Caronia avisa de gels i icebergs a 42º N, des dels 49º fins els 51º W. Harold Bride un dels operadors de ràdio, va al pont i li dóna  a l’oficial J. G. Boxhall.
Fa un dia magnífic i els passatgers es diverteixen
10,30.- Com que és diumenge de Pasqua es fa una celebració religiosa al saló menjador  de primera classe.

11,40.- Un missatge del transatlàntic holandès Noordam ratifica la informació enviada pel Caronia.

12,00.-Reunió d’oficials per fixar la posició del vaixell i calcular les milles navegada des les 12 hores del dia anterior.

13,42.- El Bàltic retransmet l’avís rebut del Athinai: "El transatlàntic grec Athinai informa d’icebergs i grans cantitats de banquisa avui a les 41º 51’ N, 49º 52’ W". Edward Smith, el capità, entrega el missatge a Bruce Ismay. El president de la White Star Line  se’l posa a la butxaca.

Amb aquest són tres missatges que avisen del perill just a dues-centes cinquanta milles davant del Titànic.

13,45.- Quart missatge del transatlàntic alemany Amerika.  Icebergs a 41º 27’ N; 50º 8’ W. Cap dels dos radiotelegrafistes l’entrega al pont.

17,50.- El capità ordena virar una mica més al sud i l’oest.

Entre les 17,30 i las 19,30 la temperatura baixa de 10º a 0º

19,30:  Missatge del  Californian, que informa del pas de tres grans icebergs a 42º 3’ N 49º 9’ W


Radiotelegrafistes del Titànic
Aquest missatge sí que arriba al pont de comandament però el capità no el veu perquè està en una festa que feien en el seu honor.

20,55.- El capità puja al pont i parla amb l’oficial Lightoller. Comenten la baixada de la temperatura.

Aquesta baixada es podia atribuir a la proximitat de camps i de gel i icebergs. Sabien que en una nit tan clara, serena i sense lluna seria difícil veure’ls. A més amés, al no haver-hi vent i estar la mar tan en calma, no hi hauria onades a la base del icebergs, el que encara dificultaria més, veure’ls.

21,20.- El capità Smith es retira i diu a Lightoller<<Si la situació es complica, facin-m’ho saber d’immediat>>

21,30.- Lightoller dóna instruccions als vigies que eren a la cofa perquè tinguin els ulls ben oberts.

Inexplicablement, havien de vigilar a ull nu perquè els binocles havien desapareguts. Un vaixell tan luxós  i només uns binocles. Sembla que abans que salpés de Southampton ja s’havien perdut.

21,40.- Un altre missatge del Mesaba “Del Mesaba al Titànic. De 42º a 41º 25’ latitud N de 49º a 50º de longitud W hem vist grans iceberg banquisa.

És el missatge que fa sis i el gel estava en la ruta que portava el Titànic.

22,00.- El primer oficial Murdoch relleva a Lightoller. Els servioles Frederick Fleet i Reginald Lee pugen a la cofa i se’ls avisa que han d’estar molt atents.

22,30.- La temperatura del mar està per dessota els 0º.

22,55.- Unes quinze milles al nord del Titànic, el Californian embarranca en un camp de gel i envia missatges a tots els vaixells que estaven per la zona. A la sala de radio del Titànic el radiotelegrafista Jack Phillips està molt ocupat enviant missatgers dels passatgers i Harold Bride s’havia retirat a descansar. Phillips molest per les interferències del Californian no els hi presta atenció.

Les set advertències sumades a la baixada de la temperatura de l’aire i del mar, eren més que suficients per evitar la col·lisió.

23,30.- Els vigies Fleet i Lee veuen una borina que s’estén un parell de milles davant i al costat.
23,40.- El Titànic navega a una velocitat de 20,5 nusos. Fleet veu alguna cosa davant del vaixell. Segons més tard divisa l’enorme muntanya de gel a uns 450 metres i que s’aixeca uns 18 metres per sobre de l’aigua. Fa sonar la campana d’alarma tres cops i telefona al pont per dir que hi ha l’iceberg just davant. Murdoch dóna l’ordre de “tot a estribord”  (perquè el vaixell virés a bavor) i avisa a la sala de maquines que parin motors i retrocedeixen el més rapit que puguin. També prem els interruptors que accionen les comportes estanques situades per dessota la línea de flotació. Tot i que s’evita un xoc frontal, dóna un cop amb la proa per la banda d’estribord.

El xoc és tan lleu que molts passatgers no es donen compte de res. Alguns van notar una vibració, altres com una tela que s’esquinça i altres com l’ungla d’un gegant lliscant per la quilla.

Els de les cobertes inferiors i els maquinistes i fogoners ho van descriure com una gran explosió.

23,50.- L’aigua ha començat a entrar en els cinc primers compartiments. Quatre metres per damunt la quilla en 10 minuts. La caldera nº 6 està inundada.

24,00.- El capità Smith i l’enginyer Thomas Andrew baixen a comprovar els danys. Cinc dels 16 compartiments , les bodegues 1, 2,3 i la sala de calderes 6 estan inundades.  Andrews avisa al capità que no hi ha res a fer: al Titànic li queda una hora o una hora i mitja de vida.

miércoles, 11 de abril de 2012

CRONOLOGIA DELS FETS (primera part)

Joc de cartes del Titànic
1.907.- En un sopar a la mansió canadenca de William J Pirrie, Bruce Ismay de la White Star Line, proposa construir transatlàntics, luxosos i rapits, per competir amb el Lusitania i Mauretania, de la naviliera Cunard.

1.908-1.909.- Construcció de l’Olympic i el Titànic  a les drassanes Harland&Wolff de Belfast, Irlanda. Ja prevista, per més endavant la construcció del Gegàntic (després del naufragi del Titànic, el nom inicial es va canviar per Britànic)

El 20 d’Octubre del 2011.-Varada de l’Olympic

El 31 de Maig del 1911.- en presencia de 100.000 persones es posa en mar el buc del Titànic. Perquè llisqui amb facilitat es fan servir 22 tones de greix, sabó i oli.

El 20 de setembre del mateix any, l’Olimpic, comandat pel capità Edward J. Smith (que més tard  capitanejaria el Titanic en el viatge inaugural), xoca amb el “Hawke”, creuer de la Marina Real. Les investigacions posteriors van determinar que la culpa va ser del “Hawke”i el capità Smith es exculpat. Violet Bishop,  la famosa cambrera del Titànic, també viatjava en l’Olimpic.

El gener del 1912.- Es col·loquen els 16 bots salvavides de fusta i 4 plegables de tela. En el disseny original n’hi anaven 64. Tot i així superava en un 10% les disposicions de la British Board of Trade.

El 31 de març.- Tret d’alguns petits detalls, el Titànic està a punt. Pesa 46.328 tones brutes i amb 29 calderes, 159 forn i quatre grans xemeneies, té una  potencia de 46.000 cavall. De les quatre xemeneies, que s’alcen 22 metres damunt la coberta de bots, una és falsa (s’hi va afegir com a element decoratiu i per donar sensació de grandiositat)

El 2 d’abril.- Surt de Belfast per les proves de navegació.

El 4 d’abril.- A les 01,20 arriba al port de Southampton. Es comença a embarcar la tripulació i les provisions.

El 5 d’abril, Divendres Sant.- s’engalana, per primera i última vegada,  amb banderetes i estendards. 

Dimecres, 10 d’abril, dia de la sortida:


07’30 puja el capità Edward J. Smith i la resta de la tripulació.

9’30 a 11’oo.- Els transbordadors porten els passatgers de segona i tercera classe. Als de tercera se’ls revisa per si tenen infeccions.

11,30.- Arriba de Londres el transbordador que porta els passatgers de primera. 12,00.-: el Titànic deixa anar les amarres. Mentre navega pel riu es a punt de xocar amb el transatlàntic New York.

18’30.-Amb una hora de retard, i tots els llums encesos, arriba al port de Cherburg. Una gran multitud l’espera per veure’l. Desembarquen 22 (afortunats9) passatgers i algunes mercaderies.

19’00.- Pugen a bord 274 passatgers. (entre ells, els catalans Emili Pallàs, Julià Padró, Florentina i Assumpció Duran, l’asturià Servando Oviés, la malaguenya Encarnación Reinaldos, i el senyor Victor Peñasco, la seva dona Josefina Pérez i Fermina Oliva, la seva donzella)

20,10.- Salpa en direcció  Queenstown (Cóbh),  Costa sud d’Irlanda.

Dijous, 11 d’abril

11,30.- Ancora al port de Queenstown, a dos milles de la costa, desembarca 7 passatgers i n’embarca 120 passatgers. 113 de tercera que hi accedeixen en falues i 7 de segona que hi accedeixen amb el bot Nº1.

13,30.- Comença la seva primera i única travessa de l’atlàntic.

11 i 12 d’abril: navegació amb bon temps i sense incidents. Recorregut 486 milles.

12 i 13 d’abril. Es reben els primers avisos de bancs de gel (molt freqüentes en aquesta època de l’any).  Petit incendi en la sala de calderes 5.

A les 22,30, el Rappahannock, que passa a prop del Titànic, els fa senyals de presencia d’icebergs.

UNA PETITA MOSTRA DEL LLISTAT DE MERCADERIES QUE DUIA EL TITANIC


 
Cartell promocional del Titànic amb sortida de New York el 20 d'abril.
(1 lliura equival a 0’454 kg i un galó a 4,5461  litres o 8 pintes)

 5.892 tones de carbó;17’5 de gel; 12’5 de patates;

88 lliures de té; 950 de cafè, 2.500 de sucre; 335 de condiments; 200 de fruita seca; 1150 de formatge; 900 de raïm; 700 de prunes;2800 de mantega; 2.500 de pernil; 3.900 de cereals; 1.500 de melmelada; 3750 de bacon; 900 de salsitxes; 15.500 de carn de vaca; 1.350 de vedella; 3.350 de bé; 1.300 de porc; 185 de caviar; 650 de salmó; 2.600 d’ostres; 500 de cloïsses; 175 de truites de riu; 500 d’arengades; 500 de turbot; 500 de palaies; 200 de déntol; 250 de halibut; 600 de llenguado; 4500 de peixos diversos; 250 de nous;

544 pintes d’envinagrats; 750 de vinagre; 750 d’olives.
100 galons de llet fresca
Menú del sopar de primera classe el 14 d'abril
500 ampolles de salses;3450 ampolles de vi; 2500 de cava; 1500 d’alcohols variats; 140 de licors; 12.500 de cervesa; 11.000 d’aigua mineral;

1550 llaunes de conserves vegeta140 de licors; 140 de cervesses; ls; 900 de sardines; 350 de pa de pessic; 825 de conserves vegetals;

75.000 ous; 15050 paquets de cereals per l’esmorzar; 2 tortugues; 600 llagostes; 1100 pollastres; 550 polalastres per rostir; 77 ànecs salvatges; 160 ànecs; 220 perdius; 650 coloms;220 faisans;

110 caixes de peix en conserva; 120 de pomes; 120 de taronges; 120 de peres; 25 d’albercocs; 300 de nespres ; 15 de préssecs; 55 de pomelos; 16 de llimones; 15 ramells de plàtans.

7000 paquets de cigarretes; 3500 de cigars i 550 caixes de tabac.
Menú de segona classe
1 Renault 19 de 25 cavalls propietat de John B. Thayer i William Carter dos de Filadèlfia

30.000 estovalles; 115.000 tovallons; 3.500 tovalles de te; 12.000 tovallons de te; 46.000 llençols; 45.000 coixineres; 7500 mantes; 8.600 cobrellits; 3200 sacs de roba; 100.000 tovalloles de tocador; 54.000 de bany; 90.000 de mà; 3000 catifes de bany; 7500 davantals blancs  1500 de color; 12.500 draps de cuina; 12.000 de neteja i de cambrer.