15, d'abril del 2012.

12’00 a.m.- (Mitjanit). S’inunda la pista de squash, que està 10 metres per damunt la quilla.

oo’05 a.m.- El capità Smith ordena que es destapin els bots salvavides i que els passatgers i la tripulació estiguin preparats. Sap que no hi ha lloc per a les 2227 persones que hi ha a bord. Va a la sala de ràdio i dóna instruccions perquè s’enviï la posició i el SOS.

L’Olimpic és 500 milles; el Mount Temple, a 49; el Frankfurt, a 153; el Birma, a 70; el Baltic, a 243; el Virginian, a 170 i el Carpathia, a 58. El Californian, que estava molt més a prop veu llums i coets però es pensen que fan una festa i no en fan cas.

00’20.- Els camarots de tercera i els dels mariners que estan a la coberta E, 15 metres per damunt la quilla, estan inundats.

00’25 a.m.- Amb la consigna de “dones i nens primers” es comencen a omplir els bots. L’oficial Murdoch , és a la banda d’estribord, i Lightoller a bavor. Alguns passatgers es neguen a pujar.

El Carpathia acudeix al rescat.

Bot Nº 7 : Capacitat 65. 23 places lliures.

Bot Nº 6 . Capacitat 65. 40 places lliures.

Bot Nº5. Capacitat 65. 27 places lliures.
Bot Nº3. Capacitat 65. 29 places lliures.
Bot Nº 1. Capacitat 40. 28 places lliures

Tret del mariner Jones del bot número 8, cap dels passatgers o tripulants que anaven en els bots van voler tornar  recollir possibles supervivents.

01’15 a.m.- A proa, l’aigua ja cobreix el nom del Titànic El vaixell s’escora cap a bavor. Es decideix carregar més els bots salvavides.

Bot Nº8.Capacitat 65. 29 places lliures. En aquest bot hi puja la senyora Josefa Peñasco (el seu marit es queda a bord i s’ofega) i la seva donzella, Fermina Oliva

Bot Nº 10. Capacitat 65. 29 places lliures
Bot Nº9. Capacitat 65. 25 places lliures. En aquest bot hi van l’Emili Pallàs, en Julià Padró i Encarnación Reynaldo.
Bot Nº 12. Capacitat 65. 43 places lliures. En aquest bot i van les germanes Florentina i Asunción Duran Moré.
Bot Nº14. Capacitat 65. 25 places lliures.

01’30 a.m.- La proa està molt enfonsada i s’ha començat a escorar a bavor. Pànic entre els passatgers. A la sala de maquines es treballa sense descans perquè les bombes extractores i els llums no s’apaguin.

Bot Nº 11.Capacitat 65. 15 places lliures

Bot Nº 13. Capacitat 65. 8 places lliures
Bot Nº2.. Capacitat 40. 12 places lliures
Bot Nº4. Capacitat 65. 28 places lliures. El coronel Astor ajuda a pujar a la seva esposa i demana permís per pujar li diuen que mentre hi hagi dones i nens a bord no.

01,40: La majoria de passatgers s’han concentrat a popa, que cada cop s’aixeca més per damunt de l’aigua.

Bot Nº15. Capacitat 65. 3 places lliures.
Bot Nº16. Capacitat 65. 29 places lliures

01’45 a.m. Queden 1500 persones a bord i només quatre plegables.

El Carpathia rep l’últim missatge del Titànic: la sala de maquines està plena fins a les calderes.

Carphatia

Plegable C.- Capacitat 47. 3 places lliures. En aquest bot hi va pujar el president de la White Star Line, Bruce Ysmay.
Plegable D. – Capacitat 47. 25 places lliures.
Plegable B. —Capacitat 47. 20 places lliures.
Plegable A.—Capacitat 47. 31 places lliures. El Plegable A sura per ell mateix i molts passetgers s’hi aferren. La majoria són rescatats pel bot Nº 14.

02’17 a.m.- última senyal d’auxili por radio. El Capità diu a la tripulació  (Every man for himself). Es desploma una xemeneia. La proa del Titànic es submergeix. Molts passatgers es llencen a l’aigua.

02’18 a.m.- Les llums del vaixell s’apaguen. <el vaixell es parteix entre la tercera i la quarta xemeneia. S’escolten crits i sorolls de trencadissa.

02’20 a.m.- La popa es trenca, s’omple d’aigua, s’eleva i s’enfonsa definitivament. Els crits dels que cauen o són a l’aigua són esgarrifosos. El bot 12 es lliga amb 4, el 10, el 14 i el plegable D. El cinquè oficial Lowe reparteix els passatgers del 14 en els altres i va a buscar supervivents.

La temperatura de l’aigua és molt inferior als 0º.

03’30 a.m.-Els supervivents veuen els coets que llença el Carpathia, el vaixell que els rescatarà.  

04’10 a.m.- El primer bot es pujat al Carpathia

08’50 a.m.- Els 705 supervivents són a bord del Carpathia.

Declaració d’en Jack Thayer un passatger que va con seguir salvar-se en el plegable B:

 “La cubierta estaba inclinada ligeramente hacia nosotros. podíamos ver los grupos formados por casi 1500 personas que había a bordo, unidas en racimos, como si fueran enjambres de abejas; caían en masa, de a dos o de a uno, a medida que la mayor parte del barco, de 76 m de largo, se elevaba hacia el cielo, hasta formar un ángulo de 65º o 70º. Allí pareció diluirse, y quedó como colgado, durante lo que nos dio la impresión de ser varios minutos. Poco a poco, fue girando hasta que no vimos más la cubierta, como si quisiera ocultarnos un espectáculo tan horrible. Durante esos últimos momentos, el buque succionaba al plegable y lo obligaba a girar, mientras los hombres que transportaba trataban desesperadamente de remar para alejarse del remolino. Miré hacia arriba: estábamos justo debajo de las tres grandes hélices. Por un instante, pensé que, con seguridad, caerían sobre nosotros. Entonces con el ruido sordo que se produjo al estallar sus últimos mamparos, el barco se deslizo suavemente en la dirección opuesta, hacia las profundidades”.